Principis ideològics (català)

1

1. Revolució o Barbàrie és un projecte que pretén aglutinar els diferents elements del Moviment Comunista de l’Estat espanyol que avui són conscients de la necessitat d’traçar una nova línia revolucionària que ens faci sortir del marasme en què ens trobem.

2. Des d’aquest espai entenem que, independentment d’adscripcions a determinats destacaments, contribuir a establir les bases teòriques i organitzatives per a la reconstitució del Partit Comunista és la tasca més urgent de tots els comunistes de l’Estat.

3. Revolució o barbàrie comparteix la visió d’aquells destacaments comunistes que consideren que el Cicle d’Octubre està esgotat i que encara és indispensable fer un balanç històric de les experiències revolucionàries més importants del proletariat a nivell internacional. En aquest sentit, veiem la necessitat d’aplicar el mètode del materialisme històric als propis comunistes, realitzant anàlisis col · lectius que fonamentin de manera científica les causes de la derrota dels Estats de dictadura del proletariat i de la debilitat actual del Moviment Comunista Internacional.

4. Els comunistes no estem per lloances -completament alienes a les bases revolucionàries del marxisme-leninisme, d’altra banda- d’experiències revolucionàries que, havent suposat un avanç d’una magnitud incommensurable històricament en les condicions de vida de les grans masses explotades, així com en la consciència del paper revolucionari que tenen els explotats organitzats en el seu partit, van reproduir en el seu si les condicions per a la pròpia derrota.

5. El fil vermell de la Història ens porta inevitablement a concloure que el primer cicle de la Revolució Proletària Mundial, el que inaugura la Revolució d’Octubre, no va fracassar només per l’assetjament de l’imperialisme, sinó també i fonamentalment per la insuficiència de desenvolupament ideològic i polític del moviment comunista, una insuficiència que es va produir com a conseqüència d’un tipus de kautskisme i de determinisme econòmic que el bolxevisme, la guia ideològica del proletariat mundial, va heretar en el seu propi ser ideològic i polític.

6. La preeminència continuada del factor econòmic, tècnic i objectiu per sobre del factor polític, ideològic i subjectiu, la separació creixent entre l’avantguarda i les masses proletàries, a més de la incorrecta presumpció que en un Estat de dictadura del proletariat en trànsit al comunisme ja no hi han classes socials antagòniques, són tres de les causes més importants que van fer que la construcció del comunisme fracassés en el seu primer gran intent a nivell internacional, no tant per l’acció de coneguts líders revisionistes com d’una dinàmica imposada per condicions objectives i d’una línia errada.

7. Relacionat amb això, els que ens hem aglutinat en aquest bloc entenem que, a més d’estudiar de forma crítica les grans obres dels pares del comunisme, és indispensable per iniciar l’últim assalt a la societat burgesa que passem pel corró de la crítica revolucionària totes aquelles experiències en què el proletariat, en aliança amb altres classes oprimides, ha pres el poder i ha iniciat el camí del comunisme.

8. Tenint en compte l’etapa històrica en què ens trobem, considerem que la tasca prioritària avui de l’avantguarda comunista passa per desenvolupar la lluita de dues línies contra el revisionisme imperant en la majoria dels destacaments comunistes de l’Estat espanyol i del món, una línia que és la responsable de l’actual estat de prostració i desorientació del Moviment Comunista Internacional.

9. Si no conquerim a la majoria de l’avantguarda teòrica del proletariat (que no està radicalment separada de les masses obreres, però que sí és una entitat diferent des del punt de vista dialèctic) per les noves bases del marxisme-leninisme (uns bases que passen per rearmar la teoria revolucionària i apropar els destacaments comunistes, majoritàriament avui dispersos o enfrontats), si no aconseguim que l’hegemonia en els sectors ideològicament més avançats de la nostra classe la tingui el marxisme-leninisme, serà materialment impossible que puguem reconstituir el Partit Comunista i amb ell organitzar la Revolució proletària triomfant.

10. L’avantguarda teòrica és aquella que entén la necessitat de la superació revolucionària del capitalisme, mentre que l’avantguarda pràctica és la que s’enfronta als plans de misèria i opressió de la burgesia i el seu Estat sense transcendir el marc del sistema d’explotació capitalista i el seu règim polític de dictadura de classe. Qui argumenta que no té sentit plantejar la reconstitució de l’avantguarda ideològica perquè aquesta no està radicalment separada de l’avantguarda pràctica, desconeix completament la naturalesa política i ideològica de l’avantguarda comunista. Tal separació -que, per descomptat, no és radical -no és una necessitat, sinó un fet que la pròpia realitat política i social determina. Un comunista pot ser alhora avantguarda teòrica i pràctica, però, mentre el Partit de Nou Tipus no s’ha format, la realitat és que tots dos sectors de la classe proletària es troben separats i amb ritmes de desenvolupament diferents.

11. En quant al paper que els comunistes hem de tenir en els moviments de masses que inevitablement sorgiran en l’escena social i política de l’Estat espanyol, la nostra posició és molt clara i segueix l’estela d’aquells destacaments, encara minoritaris en el moviment comunista, que propugnen que l’única intervenció efectiva sobre les lluites de masses només es produeix quan l’avantguarda teòrica, mitjançant la lluita de dues línies, s’ha enfortit, recompost i unificat.

12. Pensar que les masses obreres necessiten la seva avantguarda ideològica per conformar estructures o òrgans de resistència suposa, a més de infravalorar la capacitat de lluita i organització de la majoria dels explotats, situar-se com furgó de cua de les lluites sindicals o econòmiques; en el pitjor dels casos, suposa situar-se com ala esquerra dels interessos espuris de l’aristocràcia obrera.

13. Les masses obreres no ens necessiten per organitzar vagues, piquets o manifestacions. Les masses obreres ens necessiten per organitzar la Revolució. Això no vol dir que el comunista no lluiti juntament amb els seus germans de classe per uns interessos que estan objectivament enfrontats als de la burgesia, sinó que sota cap concepte ha de supeditar la ideologia revolucionària al discurs economicista de l’eterna acumulació de forces, ni a la espera i esperança que “es donin les condicions revolucionàries” per elles mateixes o pel simple transcórrer de la lluita de classes per, llavors, intervenir amb el propòsit de “dirigir la Revolució”.

14. Només quan haguem establert les bases teòriques i ideològiques per a la reconstitució del Partit Comunista, estarem en condicions de dirigir de manera efectiva i autènticament revolucionària als nostres germans de classe. En aquest sentit, és una obligació de qualsevol comunista, pertanyi al destacament que pertanyi, replantejar-se la línia que ha seguit el moviment a l’Estat espanyol i començar a imposar la necessitat d’una lluita ideològica al si de l’avantguarda, respectuosa amb qualsevol company però absolutament implacable en la denúncia de la línia de l’oportunisme, amb l’objectiu de superar aquest càncer que fa molt temps que s’ha estès per tot el cos del moviment comunista.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s